Entre peus

En motiu de Sant Jordi, la versió digital de El Periódico de Catalunya va convocar un concurs de relats molt curts on es demanava als lectors que expliquessin com passaven la Diada. Com a bona aficiona a l'escriptura em volia presentar, però em va ser impossible enviar el text perquè sempre em donava error. Així que segur que no he guanyat. Tot i que Sant Jordi ja ha passat, m'agradaria compartir el text amb vosaltres! Es titula Entre Peus.
.
ENTRE PEUS
.
La sang brolla abruptament i escandalosa. El pes mort cau a terra gairebé immediatament després. Sent el seu cor retronar, mentre milers de peus passen a la vora. És imperceptible per a la majoria, absorta en el tràfec de llibres, petons, roses i rialles.
.
Intenta aixecar-se, però l’ànima se li escapa pel dolor. Els ulls regalimen i la multitud camina immutable. Passen tres minuts, interminables, fins que una ombra s’atura angoixada. L’home crida a la multitud. Xiscla fins a l’extenuació, però la massa no dóna resposta. El gegant no es dóna per vençut. El puja a coll, i a empentes, aconsegueix endur-se’l de la riuada de colzes, trepitjades i suors.
.
Refet de l’esforç, demana ajuda a la policia, que engega el protocol d’actuació que mereix l’ocasió. El walkie dóna resposta. La dona està aquí amb mi, ara venim. La veu de lluny, però la reconeix al moment. Encara que només té 3 anys i la seva mare està envoltada de gent. Tots dos s’abracen i ploren alhora. No hi ha retrets. Ja hi haurà temps de renyar-lo per escapar-se enmig de la Rambla Nova.